La gata perduda és una òpera comunitària cocreada amb el barri del Raval. Aquesta és la primera producció resultant del programa ‘Opera Prima’, la línia de creació comunitària del Liceu, que té la premissa d’utilitzar l’art com a pilar de transformació de les persones, així com amb la voluntat d’inclusió social a través de la cultura. Entitats i veïns han estat involucrats a la creació de la imatge del projecte; la difusió d’aquest; l’adaptació del resum de l’argument de l’òpera en lectura fàcil; la interpretació cantada; la interpretació musical; construint elements de l’escenografia i confeccionant el vestuari.

La gata perduda ha estat finançada pel projecte europeu TRACTION, una iniciativa que està impulsant una sèrie d’eines tecnològiques innovadores a través dels centres tecnològics i universitats que formen part del consorci, per facilitar la interacció entre els professionals i les comunitats durant el procés de cocreació, així com per estendre les representacions d’òpera gràcies a la tecnologia.

El Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, La Bonne, és un espai de trobada, intercanvi i creació de projectes culturals feministes caracteritzat per un treball multidisciplinari que engloba àmbits diversos, entre els quals destaquem: els audiovisuals, la performance, les arts escèniques, les arts vives, la recerca, el pensament i els diversos activismes feministes i antiracistes que són part del nostre projecte.

El Festival Rihihiu recupera i reflexiona sobre el patrimoni local i paisatgístic des d’una perspectiva de gènere. Prenent el nom -rihihiu- del crit que es feia servir a la zona del Montsià per comunicar-se entre finques d’oliveres veïnes, oferta tot un seguit de propostes contemporànies que ens remeten a l’imaginari de la cultura popular com una processó transmutadora a través de l’antagonisme entre els arquetips femenins locals de marfantes i pubilles, o altres rituals per apropiar-se de les nostres identitats divergents i inclassificables per celebrar-les festivament.

L’exposició temporal “Reconstruint els pisos de can Garcia” és el darrer acte del projecte de reivindicació de la memòria dels dos blocs dels pisos de can Garcia que ja no hi són, però que durant gairebé seixanta anys han marcat la fesomia de Manlleu i han estat icona d’una època que abasta des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En un inici van acollir majoritàriament els “altres catalans”, com anomenava Paco Candel les persones arribades d’Andalusia i d’altres comunitats, i a partir dels anys noranta els “nous catalans”, procedents d’altres països, sobretot amazics del Marroc en el cas de Manlleu.

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB) i en el màster de Societat de la Informació i del Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), s’ha dedicat a la producció cultural i a la recerca en polítiques culturals, arts visuals i innovació. Ha treballat com a comissària d’exposicions i projectes d’art contemporani, així com a professora a l’Escola Superior d’Imatge i Disseny (IDEP Barcelona). Entre el 2010 i el 2018, va ser directora d’Hangar, el centre de producció i recerca artística de Barcelona, i des de l’any 2018 fins al 2022, va ser la secretària general de Culture Action Europe, l’associació europea de xarxes culturals, composta per artistes, activistes i representants de l’àmbit acadèmic de la cultura, que busca eixamplar l’accés i la participació en aquest sector.

Coordinador de la Comissió de Cultura de l’organització mundial de Ciutats Unides (CGLU). Professor de la Universitat de Girona i de la Universitat Oberta de Catalunya. Doctor en Drets Culturals i Desenvolupament Sostenible. Ha articulat, des de l’any 2003, programes i projectes sobre els drets culturals a escala local. És un dels promotors de la campanya Culture 2030 Goal, que proposa la integració de la cultura en els Objectius del Desenvolupament Sostenible. En el seu paper com a investigador, és doctor en ciències socials per la Universitat de Girona i docent del màster en Gestió Cultural UOC-UdG. Ha publicat articles i estudis sobre drets culturals, la cooperació internacional, el desenvolupament sostenible i la governança de la cultura.

El Cantilafont és un festival de música, gastronomia i arts escèniques (especialment circ) que se celebra anualment al Lluçanès. Els eixos principals del festival són la cultura, el territori, la gastronomia i la sostenibilitat. Cada any, l’esdeveniment posa en valor els espais naturals i rurals del Lluçanès, i aposta per una experiència global amb aforament reduït, que inclou propostes musicals i espectacles d’arts escèniques de qualitat. A més, amb la intenció de donar valor a la proximitat i prioritzar el gaudi del públic i de l’espai, el festival promou els productes de quilòmetre zero, i potencia un esdeveniment respectuós amb el medi ambient i apte per a totes les edats.

Col·lectiu Cultura, ideat i dirigit per Xènia Gaya, gestora cultural amb un llarg recorregut professional en el camp de la gestió, la producció i la recerca de finançament de projectes culturals resident a Ulldecona (Montsià), té l’objectiu de contribuir al desenvolupament comunitari a través de l’art, la cultura i la creativitat, posant el focus en la pràctica artística com a dret i en la manera com el desenvolupament de projectes de creació artística genera un reconeixement sobre persones i col·lectius per part de la comunitat artística i el públic.

Professor jubilat de la Universitat de Girona amb una destacada carrera en els àmbits de l’educació, la cultura i el desenvolupament sostenible. Col·laborador de la Xarxa Espanyola per al Desenvolupament Sostenible (REDS) i director al grup de treball sobre Cultura i Desenvolupament Sostenible a SDSN. A més, és codirector de la Càtedra Pau Casals, centrada en la música i la defensa de la pau i els drets humans, i director honorari de la Càtedra Unesco sobre Polítiques Culturals i Cooperació. També és membre de la Junta Directiva del Cercle de Cultura de Barcelona.

Format en l’àmbit de l’educació i les humanitats, ha treballat com a mestre en educació formal, així com amb nens i joves en situacions de marginació social i delinqüència. La seva carrera s’ha centrat en la democratització d’institucions culturals en l’àmbit municipal, on ha promogut la formació de gestors culturals i la cooperació cultural com a part essencial d’una societat independent.